Avui us volem parlar de la llei de la dependència, de tot allò que cal fer perquè la persona que ho necessiti pugui accedir als recursos públics i ajudes que estan al seu abast. És un tema complicat però que us expliquem de la manera més planera possible ja que des d’Allegra fa molt temps que ajudem a familiars i usuaris a fer tots els tràmits pertinents.
Abans d’explicar-vos què és i com funciona, heu de saber que des del servei de treball social d’Allegra us podem assessorar i acompanyar en la tramitació de tot allò que necessiteu. Tots aquells que necessiteu recolzament en aquest procés podeu trucar-nos o enviar-nos -nos un correu electrònic i us respondrem amb atenció.

La llei de la dependència es va publicar al 2006 com a llei 39/2006 del 14 de desembre. Aquesta llei de la promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situacióde dependència, va ser pionera per aconseguir arribar a tota la població dependent, tenint en compte les seves necessitats reals.
Abans d’explicar-vos què és i com funciona, heu de saber que des del servei de treball social d’Allegra us podem assessorar i acompanyar en la tramitació de tot allò que necessiteu. Tots aquells que necessiteu recolzament en aquest procés podeu trucar-nos o enviar-nos -nos un correu electrònic i us respondrem amb atenció.
La llei de la dependència es va publicar al 2006 com a llei 39/2006 del 14 de desembre. Aquesta llei de la promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situacióde dependència, va ser pionera per aconseguir arribar a tota la població dependent, tenint en compte les seves necessitats reals.
La idea va ser bona, però no es va tenir en compte que s’havia de comptar amb grans pressupostos per portar-la a terme d’una forma eficient. L’objecte de la llei va ser reconèixer a nivell estatal un dret universal i subjectiu dels dependents.
Va entrar en vigor al gener de 2007, i a partir d’aquesta data, s’han anat publicant noves normatives, documents i lleis relacionades amb la llei de dependència, que s’han hagut d’anar adaptant amb el temps a canvis que s’han anat produint.
La tramitació de la llei de dependència es demana a serveis socials amb un formulari de la Generalitat que s’ha d’emplenar amb les dades personals, i adjuntant la següent documentació:
- Informe mèdic actualitzat
- Fotocòpia del DNI
- Full d’empadronament.
Tota aquesta documentació s’ha d’entrar per registre de la Generalitat. Una vegada cursat aquesta sol·licitud, en uns tres mesos l’equip de valoracions anirà a valorar a la persona depenent al domicili on viu. Fan una valoració de l’àrea física i de l’àrea mental, amb uns barems establerts.
Passats un o dos mesos es rep la carta de resolució al domicili amb el grau que li donen. Els graus poden ser 1, 2 i 3. També pot ser que no es doni cap grau.
Amb aquesta resolució es torna a parlar amb la treballadora social de serveis socials de zona, i ella informa dels recursos als quals poden accedir, ja siguin prestacions econòmiques o de serveis (prestació de cuidador no professional, ajuda a domicili, teleassistència, centre de dia privat o amb plaça col·laboradora, residència privada o amb plaça col·laboradora, etc…).
Amb grau 1, 2 i 3 es poden apuntar a llista d’espera de centre de dia de gent gran, i amb grau 2 i 3 es poden apuntar a llista d’espera de residència de gent gran. En total es poden apuntar a tres llistes d’espera, però de tres serveis en total, ja sigui tres centres de dia, tres residències, o de forma mixta en tres serveis, depenent de les necessitats de la persona.
Les places de residència públiques no són finançades al 100%, l’usuari ha de pagar una part del servei en funció dels seus ingressos. Amb el servei d’ajuda a domicili també hi ha un copagament del servei per part de la persona dependent.
Les prestacions vinculades a servei (ajuda econòmica mensual) es poden donar als serveis de centre de dia i centres residencials acreditats per aquests ajuts. La Generalitat dóna aquesta prestació per fer ús d’aquest servei privat, segons el grau i els ingressos de la persona dependent.
A més comentar que també hi ha uns ajuts com a cuidador no professional al domicili, amb una prestació econòmica per donar el suport a domicili per part d’un familiar. També es determina segons el grau de dependència i els ingressos del dependent.
Per resoldre altres dubtes i qüestions ja sabeu que podeu contactar-nos.
Mayte Vidal
Treballadora Social