Residència nòrdica |
Molt sovint hem parlat de l’atenció centrada en la persona des de la visió dels professionals. Però mai hem parlat que l’altenció centrada comença i està present també en el dissenyi en l’adequació de l’entorni dels edificis.
Vaig tenir l’oportunitat d’assistir a una jornada molt interessant organitzada per Alzheimer Catalunya Fundació on s’abordava aquest aspecte dins del taller formatiusobre l’adequació de l’entorn.
Aquest taller va ser impartit pel Dr. en arquitectura Habib Chadhury professor i Director del departament de Gerontologia de la Universitat Simon Fraser de Vancouver i col·laborador d’Alzheimer Catalunya des de fa temps.
Està format en el Model d’Atenció Centrada en la Persona i en DCM la qual cosa em va cridar l’atenció i em va sorprendre gratament.
El primer que ens va explicar és un entorn/espai està format en tres parts: una estructura física, un disseny interior i unes qualitats sensorials. D’aquestes parts, algunes són fixes, altres semifixes i altres no.
Ens va parlar de dos models diferentsde com afecta l’entorn en el comportament de les persones:
1.-El model de la conducta segons l’escenari, bàsicament diu que actuarem de diferent manera en funció del escenari que ens trobem, adaptem les nostres conductes del que podem fer o no en funció del espai on estem.
2.-El model de reducció del llindar de tolerància a l’estrès, es basa en reduir factors estressants com sobreestimulació, poca lluminositat, soroll, colors, etc. Aquests models es sustenten en estudis científics.
Sabem que les persones amb deteriorament cognitiu tenen menys tolerància a l’estrès i pateixen desorientació espacial, que caminen sense un propòsit, que conserven conductes automatitzades, etc.
Per tant, és important treballar sobre l’entorn i el seu disseny quan els espais han d’acollir a persones afectades de demència perquè hem de parlar d’entorns terapèutics que han de tenir com a objectiu principal millorar la qualitat de vida de les persones amb demència.
Aquest objectiu principal de l’entorn terapèutic es basa en:
-
Donar suport des del model d’Atenció Centrada en la Persona.
-
Optimitzar les capacitats funcionals.
Els principis del disseny d’aquests entorns són els següents i tenen una premissa principal: “petit és millor”
-
No tenir un caràcter institucional, ha de ser casolà.
-
Orientar per un caminar significatiu.
-
Estimulació sensorial sense estrès.
-
Disseny pel suport funcional.
-
Tenir objectes i coses del passat.
-
Espais d’activitats per grups petits.
-
Espais a l’aire lliure positius i segurs.
-
Habitacions dels residents personalitzades.
-
Públic a allò privat.
-
Aprofitament dels recursos locals.
Els principis més rellevants són:
-
Crear entorns que siguin familiars, semblants a la seva llar: menjadors petits i sales d’activitats petites, mobles i decoració casolana, fotografies, làmpades, sales d’estar.
-
Afavorir l’orientació en espai, temps i activitats. Facilitar l’accés a les zones comunes. Proporcionar camins segurs i protegits. Evitar passadissos llargs. Posar objectes familiars, senyals sensorials.
-
Proporcionar un espai sensorial positiu, reduir l’estimulació del medi ambient físic i social. Afavoreixen aquest principi la combinació de la llum natural i artificial, els espais casolans petits, música significativa i amb volum apropiat, objectes amb textures diverses. Evitar el reflex en els terres.
-
Habilitar els espai perquè els resident puguin ser el més independents possible. Proporcionar el nivell d’exigència adequat a les seves habilitats romanents. Simplificar les tasques diàries a nivells més manejables. Tot això ho afavoreix l’accés visual a les habitacions, als lavabos, el contrast de color en determinades àries, modificar els armaris per facilitar el vestit, etc.
-
La importància dels objectes i el seu significat per a les persones: que siguin objectes que tenen a veure amb el seu passat, que siguin significatius en el seu tarannà vital.
Hi ha dos conceptes fonamentals per ajudar-nos a repensar els nostres espais residencials.
El primerés el de disseny social: quines activitats volem generar en aquest espai, quina vivència del espai volem aconseguir i el segonés el de disseny físic: que ha de semblar l’espai en concret, quines qualitats ha de tenir, que hi posarem.
Des d’aquests principis i tot i tenir els nostres centres ja construïts hi ha coses sobre les que podem intervenir, canviar i adaptar per facilitar el dia a dia de les persones que tenen demència.
En aquest sentitfa un parell de mesos vam modificar un espai de la unitat psicogeriàtrica on hi viuen persones amb demències avançades. Simplement vam fer una redistribució del mobiliari per crear una zona d’estar que tingués vistes al jardí, que fos agradabled’estar-hi i que propicies la interacció i comunicació.
El model d’Atenció Centrada en la Persona creix i evolucionahi ja hi ha molts centres que s’han dissenyat i construït sota aquest prisma i que estan en funcionament des de fa un temps, com el cas d’Allegra.
Silvia Mateu
Coordinadora assistencial i psicòloga.