L’Atenció Centrada en la Persona (ACP) forma part de la nostra personalitat. Es tracta d’un model d’atenció fonamentat en les necessitats i valors de cada persona.
Un d’aquests valors esencials d’aquest model és la proximitat.
Els professionals d’Allegra i Vitamagna entenem la proximitat com aquell valor que ens apropa a allò que precisa cada persona en cada moment.
Per explicar de forma entenedora què significa proximitat per nosaltres , us ensenyem un correu intern que va enviar un dels nostres metges, el Dr. Colomer, després d’acompanyar a la Sra. Càndida i el Sr. Tino, mare i fill, a visitar casa seva, la casa on van viure tants i tants anys, a les cases de Cal García de Sabadell, fins que el pas del temps va fer que necessitèssin d’estar amb nosaltres.
Esperem que el gaudiu com l’hem gaudit tots aquells que hem tingut la sort de llegir-lo.
Aquí el teniu!
“Sigues feliç un instant, aquest instant és la teva vida”
“És ben veritat que cal confiar en els que s´esforcen per ser estimats i cal dubtar dels que només procuren ser amables. Avui he comprovat que hem complagut per unes hores a unes persones que s’ esforcen per ser estimades, en Tinet i la Candida.
Com els rius turbulents moren a la calma del mar, la fressa de la ciutat queda apaivagada i gairebé suspesa en el carrer estret i tranquil, viella 41, de les cases d´en Garcia.
I és perquè el geni es riu de la impossibilitat, que hem tingut la genial possibilitat d´acompanyar una mare i un fill, dues bones persones a casa seva.
Així doncs, amb en Toni i un servidor hem entrat a la famosa i estimada casa d´en Garcia.
Una casa que a l´any 1955 va costar 79.000 ptes i que van anar pagant amb les 20 ptes setmanals del plus de puntualitat que l´empresa textil els abonava.
Quina alegria va tenir la Càndida quan amb el Toni li vam dir que aniriem a casa seva. Com quan la guineu li va dir al petit princep: “si has de venir a les 5 digue-m´ho perquè així a les 4 començaré a ser feliç”.
A les 15 h d´una tarda d´aquest tros de setembre tan electoral i plesbicitari, tots 4 dalt d´un taxi hem arribat a la casa d´en Tinet i la Càndida. Allà ens esperaven les veines, la Cristina, la Ramona i la Jacoba.
La Càndida que sempre porta les claus a la butxaca de la bata, avui les ha pogut treure per fi per obrir-nos la porta.
Petites estanteries plenes de llibres. Una escala amb 13 graons ens ha portat al pis de dalt, dues habitacions i un bany, i una habitació amb més llibres i cds i cassettes. Molts llibres amb títols francesos, el petit princep també hi era.
En Tinet s´ha assentat al seu silló i ha començat a fullejar un llibre de Proust. La Càndida no parava d´ensenyar-nos tots els racons de la casa explicant històries, anècdotes i facècies de la seva època de treball al tèxtl. Arreu hi ha fotos del seu marit, d´ella i del nano.
La Càndida i el Tino entraven a treballar a les 4h30′ del mati i ella per la tarda cosia peces.
El Tinet tenia tanta passió per la lectura que anava a una plaça a llegir mentre esperava l´autobus i concentrat en la lectura, li passava per davant el bus i no s´en adonava.
Finalment després d´un parell d`hores hem tornat de nou a la residència.
Quan erem a la recepció amb en Toni hem pensat que avui hem vist i admirat a la Càndida amb la gratificació en la seva cara plena d´amistat i alegria i hem vist i admirat l´eloqüència i els silencis
d´en Tino.
Dues persones que mostren tenir una resistència íntima a la vida i que depositen en tots nosaltres
la confiança perquè tinguem cura d´elles.
Amor de mare, amor de fill
Ho repetirem!!”
Com podeu comprovar, una mostra de proximitat
Equip humà Allegra i Vitamagna