Hi ha molta informació respecte al procés d’envellir des del punt de vista físic i cognitiu. I no es parla tant dels trastorns de la conducta en avis que poden anar associats a l’envelliment i les seves conseqüències.
L’ingrés d’un familiar gran en una residència es sol produir arrel de les alteracions que produeixen els trastorns de la conducta en l’atenció del familiar.
En aquest article veurem quins són els trastorns més comuns, les seves afectacions i possibles tractaments o abordatges, sempre tenint en compte a la persona gran.
¿Què són els trastorns de la conducta?
Els trastorns de la conducta son comportaments anòmals en persones grans esdevinguts per a dos causes principalment: adaptacions al procés d’envelliment o bé arrel d’algún procés patològic agut.
Els problemes de visió afecten a la conducta de les persones grans
Les persones quan envellim ens anem adaptant als canvis fisiològics i cognitius del nostre cos, i a vegades no el suficienment ràpid. És quan apareixen els trastorns de conducta com els següents:
- Canvis d’ humor: pasen de l’alegría a l’enuig de forma molt ràpida i sense motiu aparent.
- Dificultat per resoldre problemes: la comprensió numèrica i abstracta es veu compromesa.
- Pèrdues de memòria: lapsus de memòria, sobretodo de la memòria recent.
- Deambulació erràtica: necessitat de caminar sense cap direcció establerta ni objectiu, només caminar.
- Desorientació en espai i temps: els costa situar-se en el lloc i en el temps en el que es troben.
- Apatia social: Tenen la necessitat de no estar en contacte amb les persones, lentament es va aïllant.
- Problemes en els sentits de la vista i l’oïde: aparició de sons dissonants i visió doble.
- Agitació i al·lucinacions: aquests són lels trastorns més greus
Pot succeïr també que aquests comportaments apareguin per causa d’un procés patológic agut, com per exemple una pneumonia o una infeccio d’orina. Per això és necessari un bon diagnòstic diferencial per part d’un metge, per tal de confirmar origen i plantejar un correcte tractament.
Conseqüències dels trastorns de conducta.
Quan aquests trastorns apareixen, no solsament resulta afectada la persona gran, sinó també el seu entorn. Veiem quines són les conseqüències per a cadascú: :
- Per la persona que els pateix apareixen sentiments d’inquietut, també tristesa, angoixa, enuig. Sense oblidar possibles estats d’agitació, al·lucinacions, intranquilitat i insomni.
- En canvi pels cuidadors apareixen sentiments de desgast, esgotament i també vergoya. I a vegades aquesta situació precipita en un possible inici d’abusos i maltractament per pèrdua de control.
La combinació d’aquestes dues situacions, la de l’avi i la del seu entorn familiar, són el motiu principal de demanar ajuda i també de l’ingrés en una residència per a poder controlar els trastorns de conducta.
Tractament farmacològic dels trastorns de conducta.
Encertar amb el fàrmac adequat mai és fàcil. I amb els trastorns de la conducta en avis, encara és més difícil.
Es fa del tot imprescindible identificar l’origen del trastorn per determinar bé el fàrmac més adequat i així evitar la polimedicació amb les seves possibles interaccions i efectes secundaris.
Comentar que sovint, els trastorns venen produits precisament per la interacció de diversos fàrmacs. Per això és tant important no auto medicar-se i sempre anar a la consulta del metge.
Els principals fàrmacs de tractament més comuns dels trastorns són els anidepressius i els ansiolítics, conjuntmaent amb els est
abilitzadors de l’ànim.
Com actuar sense medicació
L’activitat física, ideal per combatre els trastorns de conducta
Existeix un gran component emocional i cognitiu en los trastorns de conducta de les persones grans i per això és encessari abordar-los també sense medicació.
¿Com ho podem fer? Per sort tenim diverses opcions.
Sales snoezelen
Són sales d’estimulació sensorial que com objetiu estimular certs sentits i despertar emocions i sensacions dirigides a la calma en la persona gran, el seu confort i aconseguir la màxima relaxació posisble. Ideal per a persones grans que es troben agitades.
Exercici físic i fisioteràpia
Està demostrat científicament que l’ exercici físic proporciona benestar. La segregació de l’hormona de la serotonina al realitzar exercici ens proporciona plaer. L’exercici terapèutic, de la mà del professional de la fisioteràpia, ens donarà la màxima aventatge i competència de l’activitat física amb la màxima seguretat possible.
Psicoteràpia
La sensació de tristesa, aïllament social i depressió són dels trastrons més comuns. L’actuació de la psicologia amb la picoteràpia està més que demostrada la seva eficàcia.
Teràpia assistida amb animals
El vincle ancestral entre l’home i l’animal es la base de la teràpia assistida. Gràcies a axiò la persona pot connectar amb emocions que feia temps no tenia com la responsabilitat o la necessitat de cuidar a algú més dèbil. És una molt bona teràpia per ajudar a la persona a ubicar-se.
Musicoteràpia y aromateràpia
Aquestes dues teràpies utilitzen dos dels sentits que més profundament ens arriben: la música i l’olor.
Tant la música com l’aroma van directament a la part més profunda del nostre cervell, directament a les emocions més primitives, realitzant un gran treball de reminiscència, al mateix temps que produeix en la persona gran una sensació de relaxament i benestar.
Cuido a un familiar amb trastornos de la conducta, ¿què puc fer?
Cuidar i cuidar-se, la combinació perfecte per un bon tracte
És la gran pregunta. I la seva resposta no és gens fàcil.
A Allegra ho sabem, i hem creat una guía pel cuidador, amb informació detallada sobrel la cura d’un amteix per poder oferir el millor de nosaltres al nostre familiar dependent.
A grans trets, una bona manera de realitzar una bona atenció es seguir aquests 4 consells básics:
- Comprendre, distreure, ser pacient, compassiu, respetuós amb el familiar
- Registrar els successos, individualitzar les conductes. Anotar cada cas per a poder informar als professionals sanitaris i ajudar-los a identificar el tipus i origen del trastorn de la conducta.
- En cap cas discutir, aïllar, pressionar ni personalitzar. Evitar culpabilitzar a la persona gran.
- I per sobre de tot, com deiem unes linies més amunt, lluitar contra la depressió dels cuidadors, cuidar-se a un mateix.
Els trastorns de la conducta en persones grans s´pon difícils de portar. Requereixen dosis molt altes de paciència i amor. I molt sovint no és suficient. Confïi en els experts en atendre a persones de la tercera edat. Confïi en els professionals d’Allegra, compromesos amb la gent gran.
