La demència senil és una síndrome, com la defineix l’ Organització Mundial de la Salut (OMS), que implica un deteriorament tant cognitiu com físic i funcional.
Es pot considerar una síndrome crònica o evolutiva que comporta una pèrdua de capacitats de forma progressiva. No té que anar lligat amb l’envelliment. O sigui, no per envellir hem de patir necessàriament una demència.
Com procés evolutiu, els experts descriuen vàries fases de la demència. En aquest article parlarem de dites fases, els seus símptomes i la manera de poder tractar-les.
Les 7 fases de la demència senil
Com procés evolutiu, la demència es caracteritza por diverses fases d’evolució.
No existeix un temps definit i concret per passar d’una fase a una altre, arrel que són molts els factors que influeixen en l’evolució de la malaltia, com per exemple l’estat de salut, la soledat, el nivell socio econòmic, etc.
Veiem doncs quines són les fases per les que evoluciona una persona que pateix una demència.
Absència de deteriorament cognitiu
Aquesta és la primera fase, i la majoría de les persones grans es troben aquí: fase inicial on no hi han signes evidents de demència.
De fet, aquesta fase es podría fusionar amb la propera, doncs no tenen signes de deteriorament cognitiu amb afectació cerebral. O sigui, amb pèrdua de memòria clara.
Déficit de memòria associat a l’edat
Les alteracions motrius són símptomes també de la demència
Són déficits associats a l’edat, propis de l’envelliment orgànic.
Puntuals, específicament de noms de llocs o persones, i relacionats amb la memòria recent. Res atribuible a un procés patològic de demència.
Ara bé, és una fase que requereix d’una bona observació i, sobretot, de realitzar una bona prevenció, amb una alta gama d’estímuls diferents per a l’avi.
Deteriorament cognitiu lleu
Les persones grans que es troben en aquesta fase presenten signes notables de deteriorament de la memòria i de les actividats de la vida diària. Apareixen desorientacions lleus, oblits freqüents, etc.
Aquests déficits són més marcats que per l’edat tocaría. Són persones que els hi costa orientar-se, retenir informació i mantenir l’atenció.
No podem parlar propiamente de demència, pero sí que podem afirmar que en aquesta fase hi ha un tant per cent elevat de patir-la.
Demència lleu o primerenca
Estem davant l’inici de la demència senil com a tal.
Aqui ja existeixen problemes greus, tant de memòria com de funcionalitat, que provoquen canvis substantius en la manera de ser de la persona gran.
Si bé és possible que a l’inici d’aquesta etapa, la persona reconegui que alguna cosa li passa, amb el temps i arrel de mecanismes de defensa, la persona comença a negar l’evidència.
Tot i que, com apuntàvem anteriorment, es díficil determinar un temps d’evolució de les diferents fases, la majoría dels experts mundials està d’acord en afirmar que aquesta quarta fase pot durar uns dos anys, aproximadament.
Demència moderada
Podríem parlar d’aquesta fase com la fase intermèdia.
Una fase on l’ancià comença a necessitar l’ajuda de terceres persones, sobretot en referència a les activitats de la vida diària instrumentals, com per exemple parlar per telèfon, fer ús de diners, etc.
Demència moderadament severa
La demència continua avançant, i amb ella augmenta la dependència de la persona gran.
Ens trobem amb situacions en les que la persona precisa d’una ajuda constant. Requereix atenció d’un o més cuidadors, durant tot el dia.
A més de les dificultats en la cognició i funcionalitat, apareixen quadres d’agitació i de trastorns de conducta, alteracions en la deambulació, deliris.
Demència severa o avançada
Entrem en la darrera fase. En ella, la persona anciana ha perdut les pràxies motores, les habilitats psicomotrius, l’atenció, etc.
La persona sol estar enllitada, precisa d’ajuda en tots els aspectes de la seva vida, i necessita una atenció constant per a orientar-la en espai i temps.
Els experts determinen que aquesta fase té una duració aproximada de dos anys i mig.
Les fases de la demència afecten a la persona i llur familia
Símtomes de la demència senil
Ens centrarem en les tres darreres fases del procés evolutiu dement.
Bàsicament, les hem enumerat en l’anterior capítol i ara farem una recopilació segons les diferents fases.
Demència senil lleu
Com comentàvem anteriorment, en l’etapa inicial de la demència apareixen oblits clars. La persona nota que quelcom li està passant.
Podem agrupar els símptomes així:
- Oblidar noms de persones conegudes fa poc.
- No trobar on són objectes quotidians, com claus, cartera, bossa, mòbil, cartera, bolso.
- Dificultat a trobar paraules adequades en una conversa.
- Oblits de cites i reunions.
- Dificultat en realitzar pagaments i la tornada del canvi.
Demència senil moderada
En aquesta etapa és quan és més evident que a la persona anciana li passa alguna cosa i es consulta al metge.
La familia observa els següents símptomes:
- Oblidar converses recents.
- No saber en quina data som.
- Parlar amb algú pel matí i a la tarda no recordar-ho.
- Mostres de canvi de caràcter, mostrant-se desanimat i frustat.
- En grup, s’aïlla i no participa.
- La persona gran presenta dificultats per a activitats complexes que comporten una planificació i càlcul, i precisa ajuda per activitats com la cuina o la neteja de la casa.
- Apareixen desorientacions durante la marxa i s’aconsella que deambuli acompanyat.
Demència senil avançada
Estem a la darrera fase. En ella, s’observen els següents símptomes:
- La persona gran no reconeix a familiars ni tampoc a sí mateix.
- Precisa d’ajuda en les activitats de la vida diària: higiene, menjar, vestir, etc.
- La comunicació de qualsevol tipus es va perdent progressivament.
- Presenta alteracions de les praxies i de moviments coordinats, perdent la facultat de caminar.
- També hi ha afectació en la deglució, provocant situacions que poden derivar en disfàgia.
Evaluació de les fases de la demència
La teràpia assistida amb animals és un bon tractament contra la demència
Les fases de la demència es poden medir en diferents escales. La més comú és l’Escala Global del Deteriorament (GDS) o coneguda també com l’escala de Reisberg.
Actualment, existeixen dues escales més que ens donen informació i complementen l’escala de GDS, de tal manera que una mateixa persona pot estar en diferents fases segons quina sigui l’escala.
Com dèiem, són dues:
- Escala FAST: Classificació per a l’Evaluación de Funció, on s’evalua més concretament la funcionalitat preservada per part de la persona gran que no pas la seva capacitat cognitiva.
- Escala CDR: Classificació de la Demència Clínica, molt utilitzada en la recerca científica sobre deteriorament cognitiu, i on s’evaluen sis àrees: memòria, orientació, habilitat per resoldre problemes, entorn, passatemps/oci i la cura personal.
Com es tracta la demència senil?
Actualment, malgrat l’avanç de l’estudi de la malaltia, no existeix tractament que curi la demència.
En canvi, sí existeixen diverses eines, farmacològiques i no farmacològiques, que ajuden a retrassar l’avanç de la malaltia.
Tractament farmacològic
Dins de la medicació, ens trobarem amb grans grups de fàrmacs que ajuden a tractar els trastorn de caràcter i cognitiu que provoca la malaltía.
A destacar que són 4 els fàrmacs aprobatsper combatre la demència, i són: donepezilo, galantamina, rivastigmina i memantina.
Tractaments no farmacològics
Diversos són aquests tractaments i abarquen les tres dimensions de les persones: social, cognitiu i funcional.
Abarca des de l’estimulació cognitiva, sigui mitjançant la teràpia de reminiscència o teràpia de nines, fins a la teràpia amb animals, fisioteràpia, teràpia ocupacional, musicoteràpia, etc.
La prevenció, el nostre millor aliat
Hi ha que tenir molt present que la nostra forma de vida, els nostres hàbits poden afavorir o retressar la possible aparició de la demència.
Per tant, la prevenció és la nostra millor arma. I per fer-ho, ens hem de centrar en els grans pilars de la bona salut: activitat física, un bon descans i una dieta equilibrada.
Com experts en el tracte a la demència senil , els hi recomanem que tinguin una vida activa, saludable, socialment activa, per a tenir un bon envelliment, actiu i saludable.
