El delirium puntual o síndrome confusional és una de les síndromes més comunes en gent gran.
Les seves causes poden ser diverses i les seves conseqüències molt importants.
Tant és així que diverses societats científiques mèdiques, com és el cas de la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia, la SGCiC, que ha preparat tota una batería de material de difusió dirigida a professionals i pacients.
En aquest artícle explicarem en que consisteix el delirium, com afecta a la gent gran i como tractar les conseqüències i la seva possible prevenció.
En què consisteix el delirium puntual?
El delirium o síndrome confusional agut, també conegut com a SCA, és el transtorn cognitiu més rellevant en la població de la tercera edat.
Concretament, consisteix en una desorientació de la persona gran, que por durar unes hores o bé uns dies.
El seu orígen és plurietiològic, això vol dir que pot tenir moltes causes. Pot ser o bé per una malaltia ja existent o bé per una alteració puntual. O bé per la interacció de moltes causes.
Existeixen factors que predisposen a patir un SCA, per exemple:
- Edat avançada, concretament més de 80 anys
- Patir una malaltia cerebral prèvia, tipus Alzheimer, malaltia vascular, malaltia de Parkinson.
- Antecedents de SCA previs.
- Deshidratació.
- Depressió.
- Hàbits tòxics.
El SCA té una importància rellevant donat al seu impacte econòmic i social que comporta patir aquest delirium puntual. L’avi precisa d’una atenció més gran del personal sanitari, comporta també un augment del risc de caigudes i també un augment dels díes d’ingrés hospitalari.
Per tant, es precisa d’un diagnòstic correcte i precoç del metge, com també protocols d’actuació per part de tot el personal sanitari: infermeres, cuidadors, gerontòlogues, familiars, etc.
El joc d’atenció ajuda a la prevenció del delirium.
Què genera aquest transtorn?
Aquest delirium puntual genera diverses conseqüències, entre les més comuns trobem:
- Alteració de la conciència amb moltes dificultats per mantenir l’atenció de forma correcta.
- Augment o disminució de l’activitat psicomotriu: l’avi es mostra més alterat o més apagat de l’habitual.
- Canvi en les funcions cognitives o alteracions perceptives.
- L’alteració té una duració entre unes hores i uns dies, i és variable al llarg del dia.
- Presenta desorientació en l’espai, no saber on està, i de temps, no saber el dia.
- Lapsus de memòria.
I tot això arrel d’una alteració orgànica com pot ser una infecció d’orina, respiratòria o un procés d’alguna malaltia crònica.
Actualment, els metges insisteixen que el delirium puntual és tractable, i sobretot prevenible. Veiem com.
Com tractar la desorientació en persones grans?
Abordarem un síndrome confusional agut de dues maneres diferenciades: la prevenció i el tractament un cop la síndrome està implantada.
En quan a la prevenció, existeixen diferents eines i activitats per dur-la terme. Totes elles es desenvolupen en diferents àmbits de la persona gran.
Llegim uns exemples:
- Exercicis cognitius: com jocs de paraules, reminiscència, habilitats mentals, trobar les 7 diferencies, etc.
- Promoció de la movilització: Tant passiva com activa: natació, caminar, jocs a l’aire lliure.
- Exercicios d’atenció: Qualsevol joc que provoqui estar atent com ara les dames, el dominó, bingo, cartes, etc.
- Control de la dieta: una dieta saludable i equilibrada, és la base per a la prevenció del delirium puntual.
- Una bona higiene de la son: Dormir les hores necessàries, en un entorn tranquilo i conegut, així com no abusar de begudes excitants, són mesures necessàries per evitar el delirium, com també el sindrome de la posta de sol en avis.
- Control i adaptació de dèficit sensitius: ús i ajust d’ulleres i audífons.
Quan apareix el sindrome confusional, a l’hospital, la pauta per actuar es basa en dos tipus de tractament, el farmacològic y el no farmacològic. Són els següents:
- Tractament no farmacològic: la persona gran ha d’estar en una habitació ben il·luminada, mantenir la respiració sense obstacles i sempre acompanyada. Control del cicle de vigília i son, movilitzar el més aviat possible i implicar a la familia en la cura del seu familiar.
- Tractament farmacològic: No existeix un fàrmac ideal pel delirium puntual arrel de les seves múltiples causes. És necessari un diagnòstic clar i ràpid sobre les causes del delirium. Mentres tant, és precís donar medicació per evitar l’agitació i mantenir a la persona en un estat més tranquil.
Com hem llegit, preveure l’aparició del delirium puntual és necessària per evitar que la persona anciana el pateixi, degut a què les seves conseqüències són difícils de preveure. La prevenció és el millor tractament.
