Les caigudes en gent gran és un dels síndromes geriàtriques de més prevalença e impacte en la nostra societat. És una de les causes més elevades que provoca dependència i mort entre els nostres avis.
Mirem algunes dades per prendre conciència del impacte de les caigudes en la gent gran:
- 25% dels majors de 65 anys que viuen en la comunitat han caigut en el darrer any, el 50% en els grans de 80 anys.
- 50% dels avis ingressats en residències cauràn mínim un cop l’any.
- Més del 60% dels avis que viuen en una residència han caigut en l’any anterior.
- el 80% de les caigudes es produeixen a casa.
En aquest article veurem quines són les causes més comunes de les caigudes en gent gran, com prevenir-les i què fer una vegada hagin succeït.
Per què es cauen les persones grans?
Són múltiples les causes que poden afectar o promoure les caigudes en les persones grans. Hi ha que tenir en compte a la majoria de caigudes les causes són multifactorials.
Les persones, a l’envellir, van patint modificacions en el seu estat físic, cognitiu i mental. Això comporta a una disminució de reflexes, una alteració dels sentits de la vista i l’oïde que afavoreixen a les caigudes.
Dits factors, o causes possibles de provocar caigudes, s’agrupen en dues categoríes: factors intrínsecs o extrínsecs. Els intrínsecs fan referència als factors propis de la persona, i els estrínsecs a l’entorn de la mateixa.
Factors intrínsecs
Mirem uns exemples dels factors intrínsecs de caigudes en gent gran:
- L’equilibri i el caminar
- La visió i l’oïde
- La sensibilitat, sobretot als peus
- La força muscular
- Les capacitats cognitives
- La tensió arterial o la freqüència cardíaca
Cal posar molta atenció a la medicació dels avis, donat que molts efectes secundaris poden facilitar caigudes, com poden ser l’alteració de l’atenció (opiacis, ansiolítics) o la baixada de tensió (antidepressius, diurètics).
Factors extrínsecs
Els factors extrínsecs, aquells relacionats amb l’entorn, són els següents:
- Il·luminació inadecuada.
- Estores que no estàn fixades.
- Els terres relliscants.
- Els cables elèctrics i lladres i altres objectes que es troben a zones de pas.
- Les voreres irregulars.
- Ambients desconeguts.
És important conèixe’ls doncs la majoría de les caigudes en gent gran succeixen a domicili, concretament en el dormitori o en el lavabo, de nit i al realitzar un desplaçament.
Símptomes que preveuen la caiguda
Cal pensar que molt sovint no apareix cap símptoma que ens indiqui que es produirà una caiguda. Ara bé, si la caiguda es produeix per cap factor intrínsec, propi de la persona, aquests símptomes poden notar-se.
Parlem concretament de marejos, forts o lleus, palpitacions, fatiga. Davant aquests símptomes, cal prendre mesures clares de prevenció. A més, després d’una caiguda, la persona gran té més probabilitat de caure arrel de les conseqüències psicològiques, com ara la por a tornar caure i la desconfiança en un mateix.
Com prevenir les caigudes en gent gran?
La prevenció de caigudes en gent gran és multifactorial. Això vol dir que cal prevenir de moltes maneres i en diferents fronts. Fa falta treballar el camp dels factors intrínsecs com extrínsecs.
Veiem uns quants exemples:
- Tenir un vida activa i realitzar exercici amb regularitat, sota supervisió d’una fisioterapeuta, en el que es treballi força i equilibri.
- Utilitzar calçat i roba còmode i que no limiti moviments.
- Canviar de posició de forma lenta i segura, sobretot a l’aixecar-se del llit o d’una cadira, per evitar marejos.
- Revisar la mediació que está prenent per a conèixer les possibles interacions i evitar efectes no desitjats.
- Consultar de forma regular a l’oftalmòleg i a l’otorrino per a mantenir en bon estat la nostra vista i la nostre oïde.
- Emprar, sempre sota supervisió i formació d’una fisioterapeuta i/o terapeuta ocupacional, l’ús de productes de suport per a desplaçar-se, com crosses o caminadors.
- Mantenir una bona il·luminació, evitant els contrastos forts de llum.
- Evitar terres relliscants, evitar estores, adaptar la casa a la realitat física de cadascú, etc.
- Utilitzar algún sistema de telealarma o teleassistència és molt útil per a donar seguretat a l’avi i el seu entorn familiar.
Què succeix després d’una caiguda?
Són molts els successos que poden succeir arrel d’una caiguda. Des de que no passi absolutament res a nivel físic a tenir conseqüències que duguin a la persona a la mort.
El primer que cal dir és que encara que la persona gran no li passi res físicament, una caiguda deixa marca en l’aspecte psicològic. La sensació de vulnerabilitat i de baixa confiança en un mateix augmenta amb cada caiguda. I la por a conseqüències pitjors poden provcar que l’avi es mogui menys.
Aquest fet, l’augment del sedentarisme per por a la caiguda, és el pitjor aliat per prevenir les caigudes. De fet, augmenta la possibilitat de caure’s i provoca que les seves conseqüències siguin més danyines.
Per tant, és molt important mantenir una vida activa, gens sedentària. Trobarem en les i els fisioterapeutes als millors aliats per ajudar a la gent gran a prevenir i evitar les caigudes.
Tractament de les lesions per caigudes
Com explicàvem anteriorment, és necessari tractar les caigudes des de dos fronts:
- Tractar les lesions causades per caigudes T
- Tractament dels trastorns subjacents i ensenyar a la persona com prevenir les caigudes.
Lógicament, si hi ha lesió física que impideix la funcionalitat de la persona gran, aquesta serà la pimera a ser tractada. Posterioment, es treballarà la revisió dels factors que produiren la caiguda així com l’elaboració d’un pla de rpevenció, adaptat a la realitat de cada persona.
Com a resum, davant les caigudes en gent gran cal actuar de forma conjunta, prevenint les possibles causes i fer-ho de forma global.
