Sovint no es pensa en els aspectes legals davant el deteriorament cognitiu de les persones grans, i afecten directament al benestar dels nostres avis.
Tenir previst els aspectes legals davant una possible incapacitació, arrel d’una malaltia degenerativa com l’Alzheimer i altres demències, afavoreix a que la persona i el seu entorn puguin viure aquesta etapa de la vida de la millor manera possible.
Conèixer les lleis, les ajudes a les que es poden accedir, i les figures legals per a protegir als nostres familiars és l’objectiu d’aquest article.
Aspectes legals a considerar pel cuidador
Abans que res, recordar que la persona afectada per un deteriorament cognitiu greu va perdent de forma paulatina la seva capacitat de decisió, de voluntat i de funcionalitat.
De forma constant, necessita de més ajut per part de terceres persones amb el que la seva vulnerabilitat legal augmenta.
Per tant, conèixer la informació sobre els aspectes legals i econòmics és primordial per a tractar aquestes situacions i preservar la dignitat, drets i benestar de la persona afectada i la seva familia.
Encara que els aspectes legals són amplis, cal tenir en compte les peculiaritats de cada persona i llur familia, cosa que pot variar de la norma general. Per tant, l’assessorament per part d’experts es fa indispinsable en aquests casos, per assegurar al màxim el benestar de la persona.
Davant d’un procés degeneratiu com el d’un deteriorament cognitiu és bàsic poder planificar, i més els aspectes legals que requereixen d’un temps de sol·licitud, de valoració i de resolució més amplis dels marcats per la llei.
Dins de la previsió de la planificació, és necessari conèixer les següents formes de protecció legal, considerant les capacitats preservades en la presa de decisions:
- Poders preventius o especials.
- Guarda de fet.
- Autotutela.
- Incapacitació legal: tutela i curatela.
- Document de voluntats anticipades o testament vital.
Dites formes legals són diferents entre sí i requereixen de l’assessorament professional, per part dels equips de salut, serveis socials o jurídics de la zona.
Valoració clínica del deteriorament cognitiu
Es coneix la demència per un síndrome gradual i progressiu d’afectació de les funcions superiors de l’èsser humà. Aquestes funcions superiors són la memòria, orientació, judici, concentració, comportant una dependència gradual de terceres persones. Actualment, és irreversible..
Hi ha diversos tipus de demència i de deteriorament cognitiu, però tots tenen una característica comú: la pèrdua de capacitat intel·lectual. Fet que afecta directamente a la presa de decissions afectant a aspectes legals previstos a la llei.
Per tant, per a poder exercir les fòrmules legals anteriorment vistes, es requereix primer d’un diagnòstic fiable de demència. Això comporta que un pèrit realitzi una valoració clínica exhaustiva, en la que es relacioni l’estat mental de l’individu amb la seva capacitat d’autogovern en l’ordre civil, en relació als aspectes legals.
Determinació de la capacitat
Segons la Constitució Espanyola, la capacitat d’ autogovern es divideix en dos plans diferenciats, no excluients entre sí, que són el personal i el patrimonial:
- Personal, el jutge ha de velar per la màxima protecció de la persona incapacitada.
- Econòmic o patrimonial, on el jutge medirà l’abast amb precisió, privant a la persona incapacitada de les activitats en que no es pugui defensar, i conservar les que sí que ho pot fer.
Pasos legals per a incapacitar a una persona amb deteriorament cognitiu
Veiem quins són els pasos necessaris per a poder incapacitar legalment a una persona amb afectació de deteriorament cognitiu.
Nomenament del tutor
Segons l’article 315 del codi civil espanyol vigent, la majoría d’edat comença als 18 anys. Per tant, a partir d’aquesta edat les persones gaudeixen de la pressumpció de capacitat.
Ara bé, en casos d’avis amb deterioraments cognitius greus, i amb la valoració del pèrit, es pot procedir a exercir la incapacitació.
Per això, a les persones incapacitades se les ha d’assignar un tutor, que segons la Real Academia de la lengua Española (RAE) és “Aquella autoridad que, en defecto de la paterna o materna, se confiere para cuidar de la persona y los bienes de aquel que, por minoría de edad o por otra causa, no tiene completa capacidad civil”.
Per tant, la figura del tutor serà necessària quan l’avi sigui considerat incapaç per a tots els aspectes de la vida civil.
La incapacitació té como objectiu protegir a la persona i es justifica per aquesta absència o disminució de la seva voluntat i capacitat de judici, sigui per protegir la seva pròpia persona i els seus bèns (incapacitat total o parcial), o bé per a la protecció de l’interès de la familia.
Una vegada dictada la sentència en la que es declara la incapacitat, es determinarà la plena o parcial incapacitat; per això, és precís anar a un segon procés judicial pel nomanament de la institució tutelar mitjançant la qual es designarà a un representant de la persona incapacitada.
Tipus de tutela
La tutela, segons la llei actual, pot ser:
- Dativa: es confereix per nomanament del consell de familia o del jutge i no per disposició testamentària ni per designació de la llei.
- Exemplar: per a cuidar de la persona i dels bens dels incapacitats mentalment.
- Legítima: La que es confereix per virtut de crida que fa la llei.
- Testamentària: virtut de crida fet en el testament d’una persona facultada per fer-ho.
Com podem comprovar, els aspectes legals davant el deteriorament cognitiu són variats i precisen d’ajuda i supervisió per part dels professionals del sector.
